El Premi Puig Salellas fou instituït per l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya, l’octubre de 2009, en record i homenatge de qui fou el seu Degà president, brillant i reconegut notari i jurista, exemple de saviesa, prudència i arrelament a la cultura, a la vida jurídica i a la societat catalana.
I es concedeix anualment a la persona física o jurídica que, en l’àmbit de Catalunya, acrediti una destacada trajectòria d’estudi, investigació, creació, docència o aplicació del dret, com a valuosíssima manifestació de la cultura dels pobles i com a instrument imprescindible de pau social i de justícia.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Sumari
- Introducció. Paraules d’agraïment del premi puig salellas a les jornades de tossa. Quaranta anys de les Jornades de Dret català a Tossa en el context del desenvolupament del Dret civil català, per Miquel Martín-Casals
- I. Els inicis de les jornades en el marc de la recuperació de les competències legislatives en matèria civil
- II. Les jornades en el marc de les diverses fases de l’actualització del dret català
- 1. Jornades a l’entorn de la segona fase: Les lleis especials (Jornades 1986-1990)
- 2. Jornades a l’entorn de la tercera fase: els codis sectorials (Jornades 1992-1998)
- 3. Jornades a l’entorn de la quarta fase: «Cap a un Codi Civil de Catalunya» (1999-2002)
- 4. Jornades en la cinquena fase: la troballa del «Codi obert» i el desenvolupament del Codi Civil de Catalunya (2004-2021)
- III. Conclusió i agraïments finals
- I. Dret civil de catalunya
- El desenvolupament de la competència legislativa en matèria civil, per Josep Maria Puig Salellas
- I. La competència autonòmica de desenvolupament
- 1. La jurisprudència constitucional
- 2. La competència general
- 3. Un marc diferent: l’Estatut del País Valencià
- 4. Novament la jurisprudència constitucional
- 5. Conclusió
- II. La competència estatal indiscutible
- III Les bases de les obligacions contractuals
- 1. La jurisprudència constitucional
- 2. Un altre plantejament. La doctrina
- 3. Una hipòtesi de treball
- IV. L’ús de la competència
- 1. El Decret legislatiu 1/1984
- 2. El Codi de successions
- 3. El Codi de Família
- 4. El dret patrimonial
- La competència en dret civil en el segle XXI, per Juan Antonio Xiol Ríos
- I. Los derechos civiles especiales en la constitución
- II. El ámbito de los derechos civiles especiales: Tres concepciones posibles
- III. La posición del tribunal constitucional
- 1. Concepción residual
- 2. «Desarrollo» del Derecho civil autonómico
- 3. Paridad de los derechos civiles y carácter subsidiario del Derecho común
- 4. Posición del Tribunal Constitucional respecto de la concepción histórica
- 5. Posición del Tribunal Constitucional respecto de la concepción federal
- IV. Problemas que plantea la situación actual
- 1. Las contradicciones y la tendencia a la involución en la jurisprudencia del Tribunal Constitucional: de los obiter dicta al flatus vocis
- 2. El desarrollo «político» de los derechos civiles
- 3. La incertidumbre y las desigualdades entre las comunidades autónomas con Derecho civil propio
- A) Desigualdad de régimen entre las distintas comunidades autónomas
- B) Problemas para regular los conflictos de leyes
- C) Problemas para determinar el ámbito del Derecho civil frente a otras materias
- D) Las dificultades de las comunidades autónomas con derechos forales históricos
- 4. Las dificultades de las comunidades autónomas sin Derecho civil propio
- A) Las complicaciones de la función legislativa del Estado para regular cuestiones de Derecho privado
- B) La tendencia a acudir a títulos competenciales ajenos al Derecho civil
- V. La codificación del derecho civil catalán y las bases de las obligaciones contractuales
- 1. La codificación del Derecho civil catalán
- 2. El desarrollo del Derecho civil basado en la conexión sistemática con la totalidad del Derecho propio
- 3. La competencia de la Generalitat para regular la materia contractual
- 4. El concepto de bases de las obligaciones contractuales como competencia exclusiva del Estado
- Codificació catalana i codificació europea. El Codi Civil com a instrument de política jurídica, per Encarna Roca
- I. Introducció
- II. Els sentits de l’expressió codificació
- 1. Codificació com a forma d’expressió d’una cultura jurídica concreta
- 2. Codificació com a instrument polític per obtenir determinades finalitats
- 3. Codificació, mecanisme per a l’exercici de la sobirania
- III. La codificació del dret privat europeu
- 1. Els arguments de la codificació europea
- 2. Quin codi europeu i per a què?
- IV. La codificació del dret civil català
- V. A tall de conclusió
- Bibliografia
- Reforma de los códigos y derecho europeo, por Luis Díez-Picazo
- II. Disposicions generals
- La prescripción y la caducidad. Perspectivas Legislativas, por Francisco Rivero Hernández
- I. Prescripción y caducidad en un futuro código civil catalán
- 1. Situación actual. Necesidad de legislar, reformando
- 2. Ubicación sistemática de la prescripción y de la caducidad en un nuevo Código Civil
- 3. Instituciones regulables
- II. La prescripción en un nuevo código civil catalán. Régimen y problemas principales
- 1. Idea general de la prescripción. Caracterización
- 2. Cuestiones que debatir y resolver antes de legislar
- 3. Sujetos del fenómeno prescriptivo. Capacidad
- A) Quiénes pueden oponer la prescripción
- B) Sujeto frente a quien se puede oponer y opera la prescripción
- 4. Objeto de la prescripción
- A) ¿Prescriben las excepciones?
- B) ¿Acciones y pretensiones imprescriptibles?
- 5. Plazos de prescripción. Cómputo
- A) Los plazos
- B) Cómputo de los plazos prescriptivos
- C) Dies a quo y dies ad quem en el cómputo
- 6. Interrupción de la prescripción
- A) Concepción general de la interrupción
- B) Causas de interrupción de la prescripción
- C) Requisitos y régimen de la interrupción
- D) Ejercicio y efectos
- E) Interpretación
- 7. La suspensión de la prescripción
- A) Necesidad. Justificación de su régimen
- B) Casos. Tipificación
- C) Pactos privados sobre suspensión de la prescripción
- 8. Renuncia de la prescripción
- A) Concepción y alcance
- B) Legitimación para esta renuncia
- C) Régimen de la renuncia posible
- D) Efectos de la renuncia de la prescripción
- 9. Ejercicio de la excepción de prescripción
- A) No apreciación de oficio de la prescripción
- B) Momento procesal idóneo y la tutela judicial efectiva
- 10. Efectos de la prescripción
- A) En caso de alegación de la prescripción
- B) En caso de no invocación de la prescripción
- III. La caducidad
- 1. Problemática general
- A) «Construcción» de la caducidad en nuestro sistema jurídico
- B) Concepciones y opciones posibles, de lege ferenda
- C) Cuestiones fundamentales que debatir antes de legislar
- 2. Concepción de la caducidad que propongo
- 3. Requisitos de la caducidad
- A) Inactividad del titular
- B) Transcurso del tiempo
- 4. Plazos y cómputo
- A) Plazos de caducidad
- B) ¿Prorrogabilidad convencional de los plazos de caducidad?
- C) Cómputo del plazo
- 5. Interrupción y suspensión de los plazos de caducidad
- A) Interrupción de la caducidad
- B) Suspensión
- 6. Apreciación de oficio de la caducidad
- 7. Eficacia de la caducidad
- III. Persona i família
- Els pactes de separació i de divorci. Concepto, naturaleza y contenido del convenio regulador de las relaciones conyugales, paterno-filiales y patrimoniales, per Juan José López Burniol
- I. Introducción
- II. Derecho positivo
- III. Concepto, Ámbito y naturaleza jurídica del convenio regulador
- 1. Concepto
- 2. Ámbito
- 3. Naturaleza jurídica
- A) Es un negocio jurídico de Derecho de familia
- B) Es un requisito procesal
- C) Tiene carácter transaccional
- IV. Distinción de figuras afines
- 1. Acuerdo de los cónyuges adoptado para regular las consecuencias de la nulidad
- 2. Capitulaciones matrimoniales
- 3. Pacto de separación amistosa
- 4. Pacto que pone fin a una unión de hecho
- V. Clases de convenios
- 1. Por su origen
- 2. Por su causa
- 3. Por su contenido
- VI. Constitución del convenio
- 1. Elementos personales
- A) Capacidad de los menores
- B) Los incapacitados judicialmente
- C) Asistencia y concurso al convenio de las personas que intervinieron como otorgantes en unos capítulos anteriores, si el convenio afectare a derechos concedidos por tales personas en dichos capítulos
- D) Intervención de los hijos
- E) Admisibilidad de la representación
- 2. Elementos reales: el contenido
- 3. Elementos formales
- 4. La aprobación judicial del convenio
- A) Valoración de la conveniencia
- B) Control de legalidad
- VII. Contenido del convenio
- 1. Relaciones paterno-filiales: título, ejercicio y contenido de la patria potestad; guarda y cuidados y régimen de visitas
- 2. El domicilio, el uso de la vivienda conyugal y el ajuar familiar
- 3. Cargas del matrimonio. Alimentos. Pensión por desequilibrio
- 4. Disolución y liquidación del régimen económico del matrimonio
- 5. Otros pactos
- A) Las bases de actualización
- B) Garantías de la efectividad del convenio
- VIII. Efectos y cumplimiento del convenio
- IX. Modificación del convenio
- X. Cesación de sus efectos
- 1. Por reconciliación
- 2. Por muerte
- 3. Por nulidad
- 4. Por divorcio
- Anexo
- I. Tiempo de casados que llevaban los cónyuges en el momento de protocolizar el convenio
- II. Parejas con y sin hijos
- III. Contenido del convenio: atribución de la guarda y custodia
- IV. Contenido del convenio: pactos sobre la vivienda conyugal
- V. Contenido del convenio: pensión compensatoria
- Perspectiva notarial sobre los pactos en previsión de la ruptura conyugal, por Ángel Serrano de Nicolás
- I. Preliminar
- II. Admisibilidad de los pactos en previsión de la ruptura: Entre el art. 1255 CC Y SU expresa admisión en el cccat
- 1. Relación de estos pactos, en su unicidad o multiplicidad, con los capítulos matrimoniales y el convenio regulador
- 2. La escritura pública como medio de información en los pactos prematrimoniales
- 3. Plazo hábil para su autorización prenupcial: su incidencia en la validez y en la revocabilidad
- III. Límites genéricos y específicos aplicables a los pactos en previsión de la ruptura matrimonial
- 1. Aplicaciones prácticas de los límites genéricos a la autonomía de la voluntad en estos pactos en previsión de la ruptura
- 2. El posible límite específico del contenido propio de estos pactos frente a lo que es contenido imperativo del convenio regulador
- IV. Los pactos prematrimoniales en previsión de la ruptura en su relación con los pactos capitulares matrimoniales o sucesorios
- 1. Unidad instrumental vs. Autonomía causal entre capítulos matrimoniales, pactos prematrimoniales y pactos sucesorios
- 2. Incidencia de la ruptura matrimonial en los pactos prematrimoniales y en los pactos sucesorios
- V. Principales pactos en relación con la liquidación del rem, Singularmente, Cuando es el de separación de bienes
- 1. Algunos pactos posibles sobre atribución preferente de bienes al extinguirse el proindiviso derivado del REM de separación de bienes
- 2. Adjudicación de participaciones sociales o de bienes aportados a una sociedad: Acuerdos sobre su valoración
- 3. Vivienda habitual: posible pacto sobre su atribución futura e incluso sobre pago de la cuota hipotecaria
- 4. Vivienda habitual con protección pública: límites a la libertad de pacto, incluso prematrimonial
- VI. Posibles acuerdos sobre reclamación de gastos excepcionales, O del daño moral, De los hijos cuya paternidad se impugna
- VII. Conclusiones
- La problemàtica de la vellesa i el dret civil. Consideracions a l’entorn de la rellevància de la condició de persona anciana en el futur codi de família de catalunya, per Joan Egea Fernández y Cristina González Beilfuss
- I. Introducció
- II. La unitat del concepte jurídic de persona i la vellesa. Els estats civils de major i menor d’edat
- III. Els problemes de la vellesa en l’àmbit dels rè-gims de protecció dels incapacitats
- 1. La praxi jurisprudencial sobre incapacitació
- 2. La regulació vigent dels règims de protecció dels majors incapacitats a l’ordenament civil català
- 3. L’oportunitat d’introduir la regulació de l’autotutela
- 4. Les decisions sobre tractaments mèdics
- A) La potestat d’autodeterminació: el «testament biològic o vital»
- B) Les decisions de caire mèdic o terapèutic i la intervenció de tercers
- 5. En especial, la decisió d’internament
- IV. Les obligacions familiars: Solidaritat familiar, Solidaritat social i principi de subsidiarietat
- 1. L’obligació legal d’aliments
- A) La relació entre l’obligació d’aliments i les prestacions assistencials. Acolliment residencial en centres amb finançament públic: la contribució dels usuaris al manteniment dels serveis i el crèdit de l’administració pels aliments prestats
- B) La contribució, cas de convivència, a les càrregues familiars
- C) L’establiment paccionat d’una pensió alimentària. La configuració jurisprudencial del contracte de vitalici o de pensió alimentària
- D) L’acolliment de gent gran en persona o família com a forma de prestació d’aliments convinguda pels interessats
- 2. Els drets de relació i visita amb els descendents menors
- V. Conclusió. Propostes de regulació en el futur codi de família
- Bibliografia
- IV. Persones jurídiques
- Les finalitats fundacionals: La seva naturalesa, Compliment i modificació, per Josep Ferrer i Riba
- I. Introducció: El canvi de model fundacional i els seus reptes normatius
- 1. El model clàssic i la seva dogmàtica
- 2. El model contemporani: un model multifuncional i tipològicament heterogeni
- II. Les finalitats fundacionals i el seu compliment
- 1. Les finalitats fundacionals com a finalitats d’interès general. Finalitats d’interès general i activitats empresarials
- 2. El compliment de les finalitats fundacionals: les regles que en garanteixen l’efectivitat
- A) El deure de destinar part de les rendes a realitzar les finalitats fundacionals
- B) La supervisió del compliment de les finalitats: les modalitats de control
- C) La responsabilitat dels patrons per incompliment dels fins fundacionals
- III. La modificació de les finalitats fundacionals
- 1. El respecte a la voluntat dels fundadors i l’assignació eficient del patrimoni fundacional
- A) Els pressupòsits de la modificació: la necessitat o la conveniència
- B) La ponderació de la voluntat fundacional
- 2. Legitimació per a promoure la modificació estatutària i control del seu abast
- IV. Conclusions
- V. Successions
- Les bases del nou codi de successions, per Lluís Puig i Ferriol
- I. La codificació del dret de successions per causa de mort
- II. Les bases del nou codi de successions
- III. El codi de successions i la conservació del dret successori tradicional
- 1. Els precedents legislatius
- 2. Els principis del dret successori català
- IV. El codi de successions i el desenvolupament del dret successori català
- 1. L’acceptació de l’herència
- 2. La partició hereditària
- 3. Les formes testamentàries
- 4. Els llegats
- 5. Desheretament i indignitat
- V. El codi de successions i la modificació del dret successori català
- 1. Configuració jurídica de la comunitat hereditària
- 2. Supressió de l’spatium deliberandi
- 3. L’acceptació a benefici d’inventari
- 4. El dret d’acréixer en el llegat de diner
- 5. Els heretaments en el Codi de Successions
- 6. Les formes testamentàries en el Codi de Successions
- 7. Regles sobre la institució hereditària
- 8. Disposicions fiduciàries
- 9. La substitució exemplar
- 10. L’herència fideïcomissària en el Codi de Successions
- 11. L’execució testamentaria
- 12. La successió intestada en el Codi de Successions
- 13. La llegítima
- 14. La quarta vidual
- 15. La reserva del consort supervivent
- L’acceptació i la repudiació. El règim d’adquisició de l’herència, per Anna Casanovas Mussons
- I. L’acceptació i la repudiació
- 1. La configuració dels actes d’acceptació i de repudiació. La capacitat per acceptar o repudiar
- 2. La interrogatio in iure
- 3. La repudiació
- 4. L’acceptació
- II. El règim de l’adquisició de l’herència
- 1. Els efectes de l’acceptació pura i simple
- A) La confusió de patrimonis
- B) La responsabilitat il·limitada per deutes
- C) El benefici de separació de patrimonis
- 2. Els efectes de l’acceptació a benefici d’inventari
- A) La separació de patrimonis
- B) La responsabilitat limitada de l’hereu beneficiari
- C) L’administració liquidadora de l’herència
- La marmessoria, per Josep-Delfí Guàrdia i Canela
- I. Introducció
- II. Consideracions generals
- III. Els temes pacífics
- 1. El concepte i la condició jurídica del marmessor
- 2. El seu nomenament
- 3. L’actuació en cas de pluralitat
- 4. La capacitat i la legitimació
- 5. L’acceptació, excusa i renúncia
- 6. La retribució
- 7. El compliment de l’encàrrec
- 8. El cessament i la finalització
- IV. Marmessors universals i particulars
- 1. Classificació unitària o plural
- 2. La marmessoria particular
- 3. La marmessoria universal, en general
- 4. La marmessoria universal de lliurament directe
- 5. La marmessoria universal de realització d’herència
- 6. La retribució dels marmessors
- V. A tall de conclusions
- Amor et caritas, La parella de fet en el dret successori de catalunya, per Pau Salvador i Coderch, Marc-Roger Lloveras i Ferrer y Carles Seuba i Torreblanca
- I. Introducció
- II. El debat sobre la parella de fet: Les raons d’uns i d’altres
- 1. El concepte de parella de fet
- A) Llei de successió intestada de 1987
- B) Llei de regulació de la llegítima de 1990
- C) El Codi de Successions de 1991
- 2. Arguments favorables
- 3. Arguments en contra
- A) L’argument de la voluntat
- B) L’argument del preu
- III. Dues alternatives
- 1. L’esmena non nata de CIU al projecte de Codi de successions del 1991
- A) La ubicació de la regulació proposada en una Disposició Addicional
- B) El termini inicial de trenta dies
- C) El causant solter, vidu o divorciat
- D) La declaració judicial de convivència marital
- E) El concepte de convivència marital
- F) El requisit de la continuïtat. Els terminis de cinc i dos anys
- G) L’equiparació del company o companya al cònjuge
- H) El procediment; qüestions de prova
- 2. Les relacions de dependència
- A) El tipus social a considerar: assistència i dependència
- B) La tècnica jurídica de tutela: aliments, llegítima, successió intestada
- C) El model comparat
- La sucesión intestada incorporada al código civil de cataluña (Principios-Innovaciones), por M.ª del Carmen Gete-Alonso Calera
- I. Consideraciones generales
- 1. Los principios del sistema
- 2. Delimitación de la sucesión intestada
- II. Reglas básicas
- 1. Cuando procede
- 2. El parentesco
- III. El orden sucesorio
- 1. La sucesión de los descendientes
- 2. La sucesión del cónyuge y pareja superviviente
- A) Enumeración de los derechos
- B) La igualación del cónyuge viudo y la pareja estable
- C) ¿Qué tiene la consideración de unión no matrimonial?
- D) El usufructo universal
- 3. La sucesión de los ascendientes
- 4. La sucesión de los colaterales
- 5. La sucesión de la Generalitat de Cataluña
- IV. La sucesión en la adopción
- 1. Efectos sucesorios de la adopción
- A) Adopción y sucesión
- B) Efectos sucesorios y parientes adoptivos
- C) Parientes de origen y adopción
- 2. Adopción de los hijos de la pareja
- 3. Adopción entre parientes
- A) Regla
- B) Especialidades
- 4. Sucesión entre los hermanos por naturaleza adoptados
- 5. El trato familiar
- V. La sucesión del impúber
- VI. Concordancias
- 1. Leyes especiales
- 2. El Libro IV del Código Civil
- 3. El Libro I del Código Civil
- 4. El Libro V del Código Civil
- Perspectives de futur en l’àmbit del dret català de successions, per Antoni Vaquer Aloy
- I. Introducció
- II. Cap a un tractament unitari del testament i els instruments extratestamentaris de transmissió de riquesa
- 1. L’art. 421-23 CCCat
- 2. La designació de les persones beneficiàries
- A) La designació de les persones beneficiàries, en general
- B) Especial referència al cònjuge o convivent i els seus parents
- 3. Les formes testamentàries on fer la designació
- 4. L’abast de la designació en un negoci per causa de mort
- 5. Vicis de la voluntat
- 6. Aplicació de les causes d’indignitat a la designació de beneficiaris
- 7. En defecte de designació eficaç, els beneficiaris es decideixen d’acord amb el testament o, si no n’hi ha, amb els ordres de la successió intestada
- 8. Recordatoris periòdics de les designacions de beneficiaris
- 9. Els productes amb designació de beneficiaris i la llegítima
- A) Computació legitimària
- B) Imputació legitimària
- 10. Els productes amb designació de beneficiaris i la col·lació
- 11. Aplicació de l’art. 211-2.2 CCCat
- 12. Disposició transitòria
- III. Les famílies reconstituïdes en la successió
- 1. Introducció
- 2. Famílies reconstituïdes i successió intestada
- 3. Famílies reconstituïdes i llegítima
- IV. Reformes derivades de desenvolupaments judicials
- 1. La indicació del lloc de l’atorgament en els testaments hològrafs
- 2. La unitat d’acte en els testaments hològrafs
- 3. L’elecció pels dos parents i les famílies monoparentals
- 4. La presa de possessió dels prellegats
- 5. El desheretament per manca de relació familiar manifesta i continuada imputable adequadament al legitimari
- V. Altres modificacions mirant al futur
- 1. L’edat per a testar
- 2. La supressió del testament tancat en suport electrònic
- 3. La concurrència d’hereu universal i marmessor universal
- 4. Condicions testamentàries i drets i llibertats fonamentals
- VI. Annex
- VI. Drets reals
- La regulació dels drets reals en el llibre cinquè del codi civil de catalunya, per Antoni Mirambell i Abancó
- I. La llei 5/2006, De 10 de maig: Els precedents
- II. La llei 5/2006, De 10 de maig: Uns criteris de codificació
- 1. Regulació actualitzadora i innovadora
- 2. Principis bàsics
- 3. Caràcter de dret comú
- III. La nova regulació: Alguns aspectes destacables
- 1. Títol 1. Els béns
- A) El concepte de patrimoni
- B) Els títols adquisitius
- C) L’administració de béns aliens
- D) Els patrimonis fiduciaris
- 2. Títol 2. La possessió
- A) El concepte possessori
- B) La liquidació de la situació possessòria
- C) L’apropiació indeguda
- D) L’acció publiciana
- 3. Títol 3. L’adquisició, la transmissió i l’extinció del dret real
- A) La no-regulació de les prohibicions de disposar
- B) La tradició
- C) La donació
- D) La usucapió
- 4. Títol 4. El dret de propietat
- A) Concepte i funció social
- B) Fruits
- C) Accessió
- D) Delimitació i fitació
- E) Restriccions del dret de propietat
- F) Relacions de veïnatge
- 5. Títol 5. Les situacions de comunitat
- A) Reclamació de despeses
- B) Pacte d’indivisió
- C) Propietat horitzontal
- 6. Títol 6. Els drets reals limitats
- A) Dret d’usdefruit
- B) Drets d’aprofitament parcial
- C) Dret de superfície i dret de vol
- D) Censos
- E) Retracte
- F) Garantia
- IV. Bibliografia
- Els sistemes adquisitius dels drets reals en el llibre cinquè del codi civil de catalunya, per Ferran Badosa Coll
- I. Introducció. Els dos «sistemes d’adquisició» dels drets reals de la llei 5/2006: El fonamentat en els «títols d’adquisició» i el fonamentat en la tradició
- 1. «Transmetre i adquirir»
- 2. «Constituir i transmetre»
- 3. Els objectes de l’adquisició
- 4. Altres supòsits adquisitius que no són títols
- 5. La doble presència de la tradició. En relació amb el «títol» i la «iusta causa traditionis»
- 6. Les diverses accepcions de la possessió en els drets reals
- A) La presència de la possessió en els drets reals. «Concepte possessori» i objecte
- B) Els drets possessoris
- C) Els drets no possessoris. La posseïbilitat dels drets reals
- II. 1A part. El «sistema d’adquisició» fonamentat en els «títols d’adquisició»
- 1. El «títol d’adquisició» (art. 531-1). L’admissió de la seva possible insuficiència
- 2. La complementació i la integració del títol adquisitiu (art. 531-1)
- A) La «tradició». Només aplicable als drets reals que comportin possessió o afectació d’un objecte
- B) Els «actes»
- C) Les « formalitats»
- III. 2A part. El «sistema d’adquisició» fonamentat en la possessió adquirida per tradició
- 1. La tradició i les seves «justes causes» (art. 531-3)
- 2. L’adquisició de la possessió de bona fe de béns mobles a títol onerós i de bona fe (art. 522-8.1.3)
- A) El supòsit de fet bàsic (art. 522-8.1)
- B) La regla adquisitiva
- C) L’excepció
- D) L’exclusió de l’excepció (art. 522-8.3 fin.)
- 3. La irreivindicabilitat (art. 544-2.1)
- Les situacions de comunitat en el llibre cinquè del codi civil de catalunya, per Lluís Jou Mirabent
- I. Les situacions de comunitat en el títol cinquè del codi civil de catalunya
- 1. La Llei 5/2006 i el Projecte de 2003
- 2. El títol cinquè i els seus models de referència
- 3. Comunitats a les quals s’aplica la normativa del Codi
- II. Les situacions de comunitat en general
- III. La comunitat ordinària indivisa
- 1. Característiques bàsiques
- 2. Constitució i extinció
- IV. Drets individuals sobre la comunitat
- 1. Disposició de la quota
- 2. Dret d’adquisició preferent en la transmissió
- 3. Renúncia a la quota
- V. L’objecte de la comunitat i els qui en són titulars
- 1. L’ús i el gaudi de l’objecte en comunitat
- 2. L’administració
- 3. Els convenis per regular la comunitat indivisa
- VI. La divisió de la cosa comuna
- 1. L’acció de divisió
- A) Els pactes d’indivisió
- B) La causa legal d’indivisió
- 2. El procediment de la divisió
- 3. Els efectes de la divisió
- VII. Obligacions i contractes
- Presentació general, per Miquel Martín-Casals
- I. L’elaboració del codi civil de catalunya i, En particular del llibre VI, En el marc de l’observatori de dret privat de la generalitat de catalunya
- Annex
- La perspectiva notarial sobre el llibre sisè del codi civil de catalunya, por Joan Carles Ollé Favaró
- El punt de vista dels registradors sobre la futura regulació de les obligacions i els contractes al codi civil de catalunya, per Antoni Giner Gargallo
- I. Introducció
- II. Problemes o límits de la regulació catalana sobre les obligacions i els contractes
- 1. Límits constitucionals
- 2. Límits europeus
- III. Regulació que hauria de contenir el llibre VI
- L’advocacia catalana davant la codificació del dret català d’obligacions i contractes, per Pedro L. Yúfera Sales
- I. L’advocacia catalana com a capdavantera per a l’assoliment d’un dret civil propi
- II. El paper actiu de l’advocacia en els actuals i futurs projectes legislatius
- III. És necessària l’elaboració del llibre sisè sobre obligacions i contractes?
- IV. Quin hauria d’ésser el seu contingut actual i quines serien les seves aspiracions?
- V. Posicionament de l’advocacia en aquesta matèria
- La contractació que afecta els consumidors al futur llibre sisè, per Jordi Anguera Camós
- La contractació amb consumidors en el llibre sisè, per Mariló Gramunt Fombuena
- I. Models de tècnica legislativa per a la regulació de la contractació amb consumidors
- II. L’elecció del model integrador pel legislador català
- III. La incorporació de les normes relatives als contractes de consum al llibre sisè CCCAT
- 1. Norma general i norma particular en el mateix article
- 2. Supòsits d’adaptació de la norma general a la de consum
- IV. Conclusió
- El llibre sisè i la proposta de nou «código mercantil», per Maria Rosa Llácer Matacás
- I. La «civilitat», Imprevista qüestió afegida a les «bases de les obligacions contractuals»
- 1. L’avantprojecte de llei del Codi Mercantil i projecte de llei del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, en clau d’incompatibilitat
- 2. La unitat de mercat com a pretext
- II. El contracte mixt: Concurrència de matèries i prevalença de l’estatut civil
- III. L’estatut civil especial
- 1. El cas paradigmàtic de la relació contractual de consum: la correcció de la desigualtat com ratio iuris de l’especialitat civil
- 2. L’estatut civil del consumidor com la persona aliena a activitats professionals en una relació contractual de consum
- A) El consumidor, persona sense qualificació
- B) La relació contractual de consum. El consumidor com contrapart del contracte onerós
- 3. La formació d’un estatut de drets del consumidor i la prevalença de l’estatut civil
- 4. El reconeixement de la civilitat: la remissió de les lleis especials al dret sectorial i al dret comú (art. 112-1 CCons i 59.1 TRLCU)
- IV. L’estatut civil del client de béns i serveis en les regulacions sectorials
- V. El llibre sisè cccat com seu de dret general i de dret civil especial
- 1. El Llibre sisè CCCat com seu del dret general de les obligacions i els contractes
- 2. L’absorció de l’especialitat en els nous Codis Civils. L’empara del principi de bona fe
- 3. La «comunitat» de les normes especials incorporades al CCCat
- Adaptación del código civil al derecho europeo: La compraventa, por Antonio Manuel Morales Moreno
- I. Introducción
- II. Encuadre dogmático de la directiva 1999/44
- III. La exigencia de conformidad
- IV. La superación del sistema codificado del saneamiento por vicios: Razones teóricas, Razones prácticas
- 1. Razones históricas que justifican la existencia del sistema especial de responsabilidad del saneamiento
- 2. Claves dogmáticas de la contraposición entre saneamiento e incumplimiento: la transformación del concepto de objeto
- V. El estado actual del proceso de transposición de la directiva 1999/44/CE a los ordenamientos europeos
- 1. Generalización del sistema de la Directiva a todas las ventas, a través de la reforma del Código
- A) Alemania
- B) Austria
- C) Francia
- D) Holanda
- 2. Creación de un régimen especial para las ventas a consumidores dentro del Código Civil
- 3. Incorporación mediante una ley especial
- VI. Problemas que plantea el sistema de transposición de la directiva en el derecho español: Problemas de concurrencia de remedios
- VII. La reforma del código civil
- 1. Aspectos generales
- A) La noción de compraventa
- B) Una nueva regulación del problema del riesgo
- C) Imposibilidad inicial (art. 1460 CC)
- D) Supresión de la obligación de saneamiento
- E) Mantenimiento de los preceptos que regulan las formas de entrega
- F) Gastos de transporte
- G) Estado en que debe ser entregada la cosa y atribución de sus frutos
- H) Tratamiento de las diferencias de cabida o calidad en las ventas de inmuebles
- 2. Falta de conformidad
- A) La exigencia de conformidad
- B) Determinación del momento en el que la cosa debe ser conforme al contrato
- C) Los criterios de conformidad
- D) Límites de la vinculación por declaraciones públicas
- E) Entrega de cosa diferente o en cantidad inferior a la debida
- F) Conocimiento de la falta de conformidad por el comprador
- G) Incorrecta instalación del bien
- H) La garantía convencional
- I) Los remedios de la falta de conformidad
- J) La pretensión de cumplimiento
- K) Derecho a resolver el contrato o a obtener una rebaja del precio
- L) Carga de denunciar la falta de conformidad
- M) Prescripción
- 3. Derechos de tercero
- A) Delimitación del supuesto
- B) Remedios del comprador
- C) La llamada en garantía
- D) Obligación de denuncia
- E) Prescripción
- VIII. La reforma del código civil y la ley de incorporación de la directiva
- IX. Bibliografía
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account